Prenatal

Escena 2 - INT. MENJADOR DEL PIS. VESPRE

A la taula del menjador l’AITANA i el MARC estan sopant. L’AITANA és la dona el MARC. Es van casar perquè és més fàcil a nivell econòmic i de papers, però realment no creuen en el matrimoni i en tota aquesta mena de convencions. El que caracteritza l’AITANA és la seva llarga cabellera pèl-roja acompanyada per un conjunt de petites pigues que decoren les seves galtes pàl·lides. De petita detestava aquests trets nòrdics que ha heretat del seu pare, però quan va entrar a l’adolescència es va adonar que era una bellesa poc comú però especial i ara no se n’amaga, tot el contrari. És extravertida i directa però quan sent que està equivocada, es manté en silenci, per aprendre i, posteriorment, parlar amb consciència. És d’estatura mitjana i de constitució prima, tot i que detesta que les seves amigues l’envegin per la seva suposada virtut de no engreixar-se quan menja. Té els ulls marrons però sempre li hagués agradat tenir-los verds; Potser, entre d’altres, va ser això el que va fer que es fixés en el MARC.

La sala queda il·luminada per una làmpada de peu i la llum fosforescent que arriba des de la cuina. Estan menjant sopa de fideus i conversant amb un to força eufòric i alhora seré.

MARC
(MARC apareix des de la cuina amb dues llesques de pa, les deixa sobre la taula i pregunta tímidament a l’AITANA)
Arnau?


AITANA
Si, Arnau. Definitiu. (Mentre agafa la copa de vi negre i està a punt de donar-li un glop)

MARC
Però… Eloi, Eloi sona bé, sona a... a campió de ping-pong! O... d’escacs… O fins i tot…

AITANA
(El talla sense mirar-lo, interrompent la trajectòria del got de vi des de la taula fins a la boca) Fins i tot de cocaïnòman perdut. No. Decidit. Arnau... Si!

MARC
Arnau i punt. (Silenci. Somriu) Més aigua?

AITANA
No. Bé, una mica, si. (Trenca un tros de pa i se’l posa a la boca) T’ha quedat molt bona la sopa (Agafa una cullerada, mira la sopa. Torna a prendre una altra cullerada) I potser t’estimo una mica (Silenci. Se li posen els ulls brillants. Somriu. Segueix menjant sopa mentre mira de reüll al MARC). També pot tenir un nom compost...

MARC
Arnau-Eloi?

AITANA
Sona exòtic. Segur que tindrà molts amics llavors... (Al cap d’uns instants es posa a riure i s’hi afegeix el MARC).

MARC
Ho pensem demà, si?

AITANA
Millor... vaig a posar-me el pijama. Reculls tu?

MARC
És clar.

Mentre l’AITANA es dirigeix cap a l’habitació, el MARC se’n va cap a la cuina tractant de portar tota la vaixella d’un sol trajecte. No ho aconsegueix. Torna al menjador a agafar els gots. Mentre recull les molles de pa de sobre la taula, observa, per l’escletxa de la porta de matrimoni, com la seva dona s’acaricia la panxa. La llum de la tauleta de nit il·lumina la pell tensa de la seva panxa, sembla fins i tot que el focus de llum vulgui destacar aquella corba sinuosa per sobre de qualsevol element de l’habitació. El MARC somriu. De sobte sent un so quasi bé familiar d’un timbre de bicicleta. Prové del carrer.


Prenatal. Extracto de una escena de la adaptación cinematográfica del cuento Vacances d'estiu de Quim Monzó